Les polítiques de dones han de ser un
dels eixos vertebradors de les polítiques públiques, tal com ho senyalem des de
les organitzacions feministes que per anys hem lluitat per aconseguir el
reconeixement dels drets de les dones, i com ho senyalen també les convencions
internacionals que obliguen als poders públics, com la Convenció per a
l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW). La
realitat que estem vivint als darrers anys, però, s’allunya cada cop més
d’aquest objectiu.
Els darrers cinc anys, les
polítiques públiques de dones a Catalunya han deixat de tindre impuls polític
i, per tant, han estat objecte d’importants retallades pressupostàries. Això ha
provocat un empobriment del teixit associatiu de dones, empobriment dels
recursos territorials i dels serveis i programes que donaven suport a les
polítiques de dones. Aquest desmantellament de les estructures d’igualtat de
Catalunya i de l’Estat es va denunciar a l’Informe ombra estatal i que la
Plataforma Cedaw España va presenta al Comitè de la CEDAW a Nacions Unides. A
tot això se li suma el desgast democràtic dels òrgans de participació, amb el
decret que modificava el CNDC que consumeix la participació de les
organitzacions, redueix la representació territorial i no el dota d’elements
que podien servir de rendició de comptes.
La creació d’organismes de
igualtat és una part clau per a crear i desenvolupar polítiques encaminades a
eliminar qualsevol tipus de discriminació contra les dones, com senyala la
CEDAW, però també són necessàries l’articulació de mesures polítiques,
jurídiques i administratives, per assegurar un contingut que permeti complir
amb aquesta obligació internacional. L’Institut Català de les Dones requereix,
entre d’altres, de la seva estructura tècnica per poder complir adequadament
aquests objectius, amb un personal especialitzat en polítiques de gènere, en
violència masclista, equitat de gènere, metodologia de treball transversal de
gènere, incorporació de la perspectiva de gènere a projectes i programes,
coeducació i feminismes.
Aquesta estructura tècnica,
però, està actualment en procés de desmantellament aprofitant la casuística
dels concursos interns dels cossos de gestió i cossos tècnics superiors (els
primers en un procés ja finalitzat i els segons, en l’última fase del procés),
on s’ha mancat de cap definició tècnica de les places de treball de l’Institut
Català de les Dones. Això permetrà que persones que no tenen cap tipus de
formació i/o expertesa puguin sol·licitar ocupar professionalment aquestes
places portant a l’empobriment dels seus recursos humans. Aquest procés tindrà
conseqüències en l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques de dones
i un retrocés de la institució en quant a continguts i metodologies, com ja ha
passat amb la Delegació de l’ICD de Terres de l’Ebre, que ha perdut les dues
tècniques de referència, deixant, entre altres el Circuit Territorial de
d’abordatge de la violència masclista desprovist de lideratge i coordinació.
Des del moviment de dones
entenem que no es un tema corporatiu o laboral sinó que el que cal és que hagi
un requeriment d’expertesa i d’experiència en aquestes matèries. Les polítiques
de les dones ja tenen prous obstacles per tirar endavant. Però el
desenvolupament del concepte d’equitat de gènere, emparat pel nostre Estatut,
obliga a què l’actuació pública se’l cregui i per tal de defensar-lo es posi
les ulleres de gènere i comprengui que el desenvolupament de polítiques de i
per les dones no és una qüestió ni simple ni secundària ni baladí. En aquest
moment, a més, s’ha d’avançar en el desplegament de la recentment aprovada Llei
d’igualtat efectiva de dones i homes (17/2015, de 21 de juliol) i cal fer
l’avaluació de polítiques fonamentals implementades en els últims anys, com el
Pla estratègic de Polítiques de Dones com el Programa d’Intervenció Integral
contra la Violència Masclista. Per tot això cal una expertesa i formació
evidentment rigoroses, però cal també sensibilització, esperit crític i el
convenciment que el desenvolupament d’aquestes actuacions són justes i
necessàries.
Exigim a l’actual Govern en
funcions i al futur Govern de la Generalitat de Catalunya, sigui quin sigui, el compromís ferm per fer
de la consecució de la igualtat efectiva de dones i homes i l’eradicació de
la violència masclista objectius prioritaris en l’agenda política catalana.
Això requereix posar els mitjans per desplegar la llei 17/2015 on l’ICD te un
paper fonamental. Per tant aquest organisme ha d’assegurar els recursos
econòmics i humans necessaris, i per tant d'una estructura tècnica
especialitzada, que prioritzi les competències necessàries per desenvolupar els
llocs de treball des del contingut i l’expertesa per tal de garantir la qualitat
de les polítiques de dones.
Hola! Voldria contactar amb vosaltres per parlar d'aquest tema, com us puc trobar? Gràcies, salut!
ResponElimina